Aechmea distichanta

 

  Avuí a una petita expòsició d'orquídies que es cel.lebra anualment a la localitat d'Arenys de Mar, m'he quedat literalment prendat d'aquesta Aechmea distichanta, gran, amb un diposit d'aigua d'aquests que cap mes de mig litre, a més resistent al ple sol i a les glaçades segons diuen i així l'he instal.lada com a complement molt exòtic de la col.lecció de Tillandsies, que destaca entre les fulles grissenques, Les seves fulles son dures i coriàcies, amb unes punxes petites però que poden ferir amb molta facílitat, la floració com podeu veure es cridanera i penso que n'hi han exemplars amb les espigues mes grans. El somni dels que ens agraden les bromel.lies a l'exterior fora del tròpic.

     Hoy en una peqieña exposición de orquideas que se celebra anualmente en la localidad de Arenys de Mar, me he quedado cautivado literalmente por esta Aechmea distichanta, grande, con un deposito de mas de medio litro de capacidad, a demas resistente al pleno sol y a las heladas segun dicen y asi la he instalado, como complemento de la coleccion de Tillandsias donde destaca entree las hojas generalmente grises de este género. Sus hojas, duras y coriaceas con pequeñas pero peligrosas espinas. La floració, llamativa donde las haya y creo que puede producir espigas mas grandes que en este ejemplar.
el sueño de los que nos gustan las bromelias en exterior fuera del tropico.

Sedum sediforme revisited part IV. La Costa daurada.

De nou, presentant-vos l'aspecte i forma de vida d'aquest frequent Sedum als diversos llocs on es pot trovar. Ja pròxima la floració, molts exemplars comencen a allargar-se sensiblement, també ho han fet els cultivats. Al voltant de les zones costeres del nord del Delta de l'Ebre, es troba com a tants llocs aquest sedum que ara m'agrada buscar i observar, continua exixtint una sensible diferència entre els sedums trobats habitualment al centre del País Valencià i els morfotipus que vaig trobant a diversos llocs més al nord, en aquest cas un lloc molt semblant..

 a les zones costeres, una característica comu és que les plantes son més robustes i hi ha una frequencia de plantes amb colors glaucs, però malgrat això, una vegada posades en cultiu, la major part de casos semblen ser adaptacions eventuals o formes de creixement forçats per determinades condicions d'exposició.

A les Cales costaneres de gran valor paisatgístic, és l'unic Sedum que he trovat, acompanyat amb molta frequencia per l'Helichryssum stoechas, que ara ja es trova en plena floració.

De nuevo presentandoos el aspecto y la forma de vida de este frecuente sedum en los diversos lugares donde lo voy encontrando. Ya muy cerca la floración, se pueden encontrar numerosos ejemplares que comienzan a alargarse, como tambiés estan haciendolo los cultivados. Alrededor de las zonas costeras al norte del Delta del Ebro, se encuentra como en tantos otros lugares este sedum que ahora me gusta buscar y observar, continua existiendo unasensible diferencia entre aquellos encontrados en el centro del País Valenciano y los diversos morfotipos que voy encontrando mas al norte, en este caso en un lugar muy semejante.

En las zonas costeras, una característica comun es la presencia de plantas mas robustas, glaucas y compactas, pero a pesar de esto, gran parte de los ejemplares una vez puestos en cultivo, dan a entender que se trata de adaptaciones forzadas por el hábitat o las condiciones de esposición.

En las Calsa costeras, de gran valor paisajístico, és el único Sedum que he podido encontrar, acompañado muy frecuentemente por Helichrysum stoechas, que ahora està en plena floración.

Floracio 2010-Floración 2010-Tillandsia argentina

Mai em cansaré de mostrar any rere any la floració d'aquesta petita Tillandsia, el seu petit detall és una avançada de la primavera, que ja finalment aquest any sembla que s'instal.la. Després d'uns dies fora, al tornar he trovat l'esperada sorpresa d'aquesta flor petita i que la fotografia fa que es pugui veure en la seva veritable dimensió.

Nunca me cansaré de mostrar año tras año la floración de esta pequeña Tillandsia, su pequeño detalle es un avance de la primavera ya por fin instalada. Después de unos dias fuera, me he encontrado con esta anunciada sorpresa de la naturaleza, que la fotografia hace alcanzar su verdadera dimensión.

Tillandsies en Primavera-Tillandsias en primavera

Tillandsia aeranthos, el 2010 està produint com quasi tots els anys floracions masives.

Tillandsia aeranthos,  el 2010, como todos los años està floreciendo masivamente.

  Sembla que ja finalment la primavera ha arrelat a les nostres terres, el comportament de les Tillandsies aquest any ha estat diferent, com que l'arrivada de la bona estació, no ha propiciat una pujada radical de temperatures, els sintomes de floració s'han allargat extraordinariament, per què a més la humitat ha estat molt superior, molts dies de pluja, altres tants de nuvols. Per primera vegada he començat a utilitzar adobs sistematicament, concretament un adob equilibrat a la meitat de dosi i aplicat quincenalment, a mes de pulveritzacions també sistemàtiques, per què me'n adono que moltes de les meves plantes floreixen sense arrivar a un tamany que jo consideraria normal, no passa amb totes les espècies, però és un problema que ocorre i que ja he sentit comentar a algun cultivador.
  

La florifera Tillandsia argentina obrirà les seves flors en menys d'una setmana

La florifera Tillandsia argentina en menos de una semana abrira sus flores

     Parece que finalmente la primavera ha enraizado en nuestras tierras, el comportamiento de las Tillandsias, este año ha sido diferente, como la llegada del buen tiempo, no ha propiciado una subida radical de las tempperaturas máximas, los sintomas de floración se han ralentizado extraordinariamente, porque ademas la humedad ha sido superior a la habitual. con muchos dias de lluvia y otros tantos nublados. Por primera vez he comenzado a usar abonos sistematicamente, un abono equilibrado a mitad de dosis, administrado quincenalmente y un riego tambien sistematico, porque me doy cuenta que mis plantas florecen antes de llegar a un tamanño que yo consideraria adecuado, no pasa con todas las especies, pero si es un hecho documentado por otros cultivadores.

La Tillandsia cacticola, llarg temps deturada, comença a tintar la seva bràctea floral

La tillandsia cacticola, parada durante mucho tiempo, empieza a colorear su bractea

La Tillandsia magnusiana, estranyament resistent malgrat el seu aspecte fràgil, floreix per primera vegada.

La Tillandsia magnusiana, extrañamente resistente a pesar de su aspecto frágil, florece por primera vez

I també per primera vegada, treu la flor la Tillandsia tectorum

Y tambien por primera vez florece la Tillandsia tectorum.

La Tillandsia bergerii, en canvi, només ha tret una sola flor en els prop de 20 exemplars de diverses procedències que tinc, devegades ha segut tan massiu com la Tillandsia aeranthos, ningú sap per què passa això, encara que alguns s'arrisquen a opinar.  Es recomana un hivern una mica fred, en el meu cas viu tot l'any a l'exterior i te sempre hiverns una mica freds, n'hi han entre ells també exemplars estranys que mai no he vist florir, altres pocs que son minimament fidels i gran part erràtics totalment, un dels meus objectius secrets es descobrir aquesta sequencia difícil d'aconteixements que favoreixen la floració.

La Tillandsia bergeri, en cambio, no ha sacado mas que una sola flor en los cerca de 20 ejemplares de diversas procedencias que tengo, a veces ha sido tan florifero como la aeranthos, nadie sabe porque pasa esto, aunque hay quien se arriesga a opinar. Se recomienda un invierno ligeramente frio para estimular la flor, pero los mios viven todo el año al exterior y siempre tienen inviernos ligeramente frios. Hay entre elloos individuos que jamas los he visto florecer, otros son minimamente fieles y gran parte de ellos lo que yo denomino erràticos. Uno de mjis secretos objetivos es descubrir la secuencia de acontecimientos que hacen que esta planta florezca cada primavera.

Tillandsia xerographica

Si hi ha una espècie de Tillandsia que representa l'aristocràcia d'aquestes plantes, aquesta es sens dubte la Tillandsia xerographica, originària de Centre America, ja comença a ser rara en estat salvatge, degut a la recol.lecció abusiva de que ha segut i és objecte. es parla de que encara grans quantitats de les Tillandsies xerogràphiques comercialitzades provenen directa o indirectament de l'hàbitat. El seu creixement es lentissim i te una pobra producció de fillols, motius pels quals resulta difícil la seva reproducció en grans quantitats, el seu hàbitat amb una humitat mitja del 70% i una escasa pluviometria, ens parla de quines seran les condicions que hem de proporcionar a aquesta planta.

No li agraden gaire les pulveritzacions amb aigua i hem de tindre precaució per tal d'evitar l'acumulació d'aigua en cas de cultivar-la a l'exterior. Per a mi la millor manera de regar-la a l'interior és la immersió setmanal en aigua dolça per unes hores. 

  

L'aspecte d'aquesta planta canvia segons es cultive d'una manera o d'altra, desde tindre un aspecte totalment blanc a fins i tot adquirir una certa suculència. Indubtablement és una joia que no deuria faltar en una col.lecció de Tillandsies, quan arriva la floració, cosa que passa després d'uns quants anys i que triga uns quants messos, la planta sol produir un fillol, que és millor esperar a que tinga un bon tamany abans de separar-lo de la planta mare.

Es resistent a temperatures baixes, malgrat la seva procedèncioa subtropical, però l'humitat amb fred pot tacar l'epidermis i no deuriem deixar que la planta estigués exposada a les inclemències mes del necessari.

Les seves fulles rissades i llargues, sobretot en temps sec, li donen un aspecte exòtic que crida l'atenció, a l'interior es bo posar-la dintre d'un cossiol buit, per tal d'aconseguir un micro hàbitat relativament humit i fugir de l'excessiva sequetat de l'interior que pot emportar-se per davant la nostra planta sense adonar-nos-en.

Si hay una especie de Tillandsia que representa la aristocracia en el género, esta es sin duda la Tillandsia xerographica, originaria de Centro America, ya empieza a ser rara en estado salvaje, debido principalmente a la recolección abusiva de la que ha sido objeto. Se habla de que todavia en el presente, grandes cantidades de las plantas que se comercializan, preovienen directa o indirectamente del hábitat, su crecimiento lentisimo, su escasa producción de hijuelos, hacen dificil la reproducción masiva. Su hábitat, con una escasa pluviometria pero una humedad ambiental de un 70%, nos habla de los cuidados que debemos proporcionar a esta planta.

No le gusta ser pulverizada con agua y hemos de tener precaución para evitar la acumulación de agua en su interior en caso de ser cultivada en exterior. Para mi la mejor forma de riego en interior es la inmersión por unas horas en agua dulce.

El aspecto de esta planta cambia segun la forma de cultivo, desde un aspecto totalmente blanco, hasta adquirir incluso una ciertta suculencia. Sin lugar a dudas, es una joya que no deberia faltar en ninguna colección de Tillandsias, cuando llega la floración, cosa que ocurre despues de unos cuantos años i que dura unos cuantos meses, la planta suele producir un solo hijuelo, que hay que esperar a que crezca bastante antes de separarlo de la planta madre.

Es resistente a temperaturas bajas, a pesar de su procedencia tropical, pero su exposición a las inclemencias, puede manchar su epidermis y mejor protegerla bajo una cubierta.

Sus largas hojas rizadas, sobre todo en tiempo seco, le dan un aspecto exótico, que llama la atención. En el interior, es bueno colocarla en el interior de un tiesto vacio, para preservar una cierta humedad relativa, ya que se seca con facilidad y es dificil a veces detectarlo.

Tillandsia ixioides

  

 Una de les Tillandsies procedents d'Argentina, bolivia i Paraguay, on creix a hàbitats relativament àrids, forma rosetes de tacte molt dur i rígid i ben coberta de tricomes, la seva floració és groga, sense cap perfum i pot considerar-se una planta fàcil i agraïda, suporta sense problemes temperatures baixes i una gran resistència a la falta de reg.

     Després de la floració, ràpidament forma els seus fruits, de tamany relativament gran i també ràpidament aquests s'obren i deixen anar tota la llavor, no se si la rapidesa en aquest procés és una característica pròpia de l'espècie en questió, ja que no tinc més informació, no es estrany tampoc en espècies com l'aeranthos o la bergerii, la polinització ha de ser necessariament creuada, en aquest cas es va produir per una aeranthos en floració al seu costat.

   Una de las Tillandsias procedentes de Argentina, Bolivia i Paraguay, donde crece en hàbitats relatimvamente secos, forma rosetas de tacto muy rígido y duro y totalmente cubiertas de tricomas, su floración es en amarillo y carece de perfume, puede considerarse una planta agradecida y fácil de cultivar, soporta sin problemas temperaturas bajas y tambien periodos de fuerte sequia sin alterarse.

     Despues de la floración produce rapidamente sus frutos relativamente grandes y tambien rapidamente estos se abren iy dejan volar sus semillas plumosas. No se bien si la rapidez de este proceso, es propio de esta especie en cuestión, ocurre tambien con otras como la aeranthos o bergerii pero no tengo otyros puntos de vista port ahora, la polinización ha de ser necesariamente cruzada y en este caso se produjo por una floracion de T.aeranthos vecina.

Sistema de reg per a bromel.lies-Sistema de riego para bromelias.

    

En realitat, no es tracta pròpiament d'un sistema de reg, no tinc tantes brome.lies de les que tenen diposit d'aigua, sols unes poques des de fa anys que poden suportar en certa manera les condicions d'un exterior mediterrani durant la bona estació i que han resultat ser més tolerants que altres a la manca de cura. Els meus problemes principals amb aquestes plantes han sigut les absències estivals, quan he tingut que instal.lar uns petits sistemes de goteig directament sobre els diposits, per tal de mantindre-les regades, per a les poques plantes que tinc, no em resulta rendible instal.lar un sistema de reg automàtic i ha funcionat be així per llarg temps, però des de fa uns anys, amb la aparicó a les nostres latituts del mosquit tigre assiàtic (aedes albopictus) se'm va plantetjar un problema més greu per al qual no tenia una solució sencilla i comoda. Aquest insecte és capaç de fer tot el seu cicle vital a dintre de l'aigua continguda a una petita vriesia, com a mi m'ha passat a un interior fosc amb llum artificial, tan sols una setmana és suficient per a veure les larves nadant i pocs dies després els mosquits adults.

Investigant per la xarxa, sembla que aquest problema ha ocorregut a altres llocs on hi ha més costun de mantindre grans col.leccions de bromel.lies i seria perillós no tindre en compte aquest fet. Es a una pàgina d'una associació australiana de bromel.lies on vaig trobar un petit article publicat a un número antic de la seva revista, on parlava de la possibilitat de substituir l'aigua de les plantes per un compost molt utilitzat darrerament al nostre país com a decoració amb plantes d'interior o per a retindre la humitat a la terra, es tracta de les petites bolles de poliacrilamida, que s'hidraten i unflen amb unes hores dintre de l'aigua i la van lliberant lentament mentres s'evaporen, i al mateix temps impedeixen la implantació dels mosquits i son resistents a la pluja sobre les plantes. Al mateix temps funcionen com un excel.lent sistema de reg ja que la seva degradació colocades a l'ombra com els agrada a les bromel.lies es molt lenta fins i tot en ple estiu. Un posible problema es el tamany gran de les bolles que jo he trovat i que a unes plantes petites queden una mica massa grans, pero estic segur de que es podrà trovar un altre format del producte mes adequat o poder desfer-lo a trossos, en principi l'experiment ha començat ara i faré les modificacions necessaries conforme vegi el seu funcionament.

En realidad no se trata de un sistema de riego exclusivamente. No poseo demasiadas bromelias de las que poseen un tanque de reserva de agua, solo unas pocas  que tengo desde  hace años, las que pueden sobrevivir en un exterior mediterraneo con buen tiempo y han demostrado ser "relativamente" resistentes a la falta de cuidados, lo bien cierto es que los problemas principales los he tenido cuando he tenido que ausentarme durante cierto tiempo y he tenido que suministrarle alguna manera de riego por goteo improvisado dentro de sus tanques, hay que tener en cuenta que por la cantidad no merece la pena  hacer una instalación de riego automático, la instalación de los goteros siempre ha sido suficiente para mantenerlas perfectamente, pero desde hace unos pocos años, la aparición en nuestras latitudes del mosquito tigre asiatico (Aedes albopictus) me planteó otro problema mucho mas grave para el que a priori no tenia comoda solución. Este insecto és capaz de realizar todo su ciclo reproductivo en el interior del tanque de una pequeña vriesia, como a mi me ha ocurrido incluso en un interior oscuro alumbrado por luz artificial. tan solo una semana de agua estancada es suficiente para poder observar las larvas nadando y pocos tiempo despues los mosquitos adultos.

     Investigando por la red, parece que este problema ha ocurrido y ocurre en otros lugares, donde hay mas costumbre de mantener grandes colecciones de Bromelias y seria desastroso no tener en cuenta esto. Es en una pàgina de una asociación australiana, donde un pequeño artículo de su  revista (un numero antiguo por cierto), hablaba de la posibilidad de sustituir el agua del interior de las bromelias por las ultimamente muy usadas bolas de poliacrilamida,  usadas como decoración para la plantacion de plantas de interior o la adición al sustrato para retener largo tiempo el agua, esta sustancia comercializada en forma de pequeñas bolitas que se hidratan unas horas con agua y son capaces de retenerla y liberarla lentamente hasta su evaporación, impide la implantación de los mosquitos y resiste perfectamente la lluvia. Al mismo tiempo, sirve como sistema eficaz de riego ya que mantenida a la sombra, como corresponde al gusto de las bromelias incluso en pleno verano, la duración de la sustancia és mucho mas larga que la del agua contenida y constituye una ventaja añadida, un problema puede ser el formato, he encontrado que las bolas de un tamaño de 1cm son un poco demasiado grandes aunque quizas podrian trocearse o buscar otro formato del producto, en principio mi experiencia acaba de comenzar y en función de los resultados modificaré lo que considere conveniente.

La poliacrilamida després de la seva hidratació

La poliacrilamida tras su hidratación

Posem a l'interior de la bromel.lia una quantitat adequada d'aquestes bolles

Ponemos en el interior de la bromelia una cantidad adecuada de estas bolas

No te importància si hi ha aigua liquida de pluja amb les bolles.

No importa la presencia de agua tras la lluvia junto con las bolas.

Potser seria convenient  trossejar la sustància per tal de poder posar-la als petits diposits d'aquesta planta.
Quizas seria conveniente trocear la sustancia para podes ponerla en los pequeños tanques de esta planta.

Tillandsia recurvata

La Tillandsia més perillosa sense cap dubte, malgrat el seu petit tamany, en bones condicions al seu hàbitat sembla ser una planta de creixement imparable que acaba indirectament amb la vida dels arbres que ocupa, en principi per competencia sobre la llum i pel gran volum que pot arrivar a tindre, es per això que produeix grans perdues econòmiques i que s'inverteix bastant en la seva erradicació, la meva observació al respecte és que la planta floreix i fructifica amb molta facilitat al meu jardí, però la tasa de germinació natural és mínima amb el nostre clima.

 Es prou habitual trovar-la pràcticament per tota l'àrea de distribució del gènere a tots els hàbitats possibles, des d'el nord de Mèxic fins al nord d'Argentina, espècie molt variable, d'aspecte bastant vulgar amb unes flors en general blaves, però aquest exemplar procedent de l'hàbitat al Noroest d'Argentina, floreix en un delicat blanc.

LaTillandsia mas peligrosa sin ninguna duda, a pesar de su pequeño tamaño, en buenas condiciones en su popio hàbitat parece ser una planta de crecimiento imparable, capaz de sofocar por competencia por la luz y por sobrepeso en las ramas a los arboles que ocupa, provocandoles en ocasiones hasta la muerte. Se invierten muchos medios para erradicarlas, cosa impensable para nosotros. Mi observación es que la planta florece y fructifica abundantemente en nuestrohábitat, pero su tasa de germinación natural, es muy reducida a nivel práctico.

 Se encuentra prácticamente por toda el area de distribución del género, en todos los hábitats desde el norte de mexico hasta el norte de Argentina, especie muy variable, de aspecto vulgar con una floración en general azulada, pero en este caso de una planta procedente del noroeste de Argentina, son de un delicado color blanco.

Tillandsia caliginosa

Planta de floració hivernal, habitualment ho fa durant quasibe tota l'estació, les característiques flors grogues, profundament perfumades, recorden la flaire i l'aspecte de la Tillandsia crocata, però de mes tamany, no de bades un sinònim d'aquesta espècie és Tillandsia crocata var tristis.

Hi ha alguna descripció d'ella, que diu que les flors son d'un color marró groguenc i no fa menció al seu perfum per altra banda molt evident, l'aspecte general és amb les fulles ben cobertes de tricomes excepte la part central de creixement i clarament dístiques. És originaria del nord d'argentina i Paraguai i el seu cultiu és fàcil, produint una gran quantitat de llavor.

Planta de floración invernal, habitualmente lo hace durante toda la estación, características flores amarillas profundamente perfumadas, que recuerdan en color y perfume a las de la Tillandsia crocata, no en vano uno de sus sinónimos es Tillandsia crocata var tristis.

 Hay algunas descripciones de ella,m que hablan de sus flores color amarillo marron, sin mencionar su perfume por otra parte muy evidente, Su aspecto general es con las hojas densamente cubiertas de tricomas, excepto por su parte central de crecimiento y claramente dísticas. Es originaria del norte de Argentina y Paraguay y su cultivo és muy fácil, produciendo gran cantidad de semillas.

Tillandsia loliacea

Petita espècie argentina, que no destaca especialment i no es trova tampoc amb facilitat, com totes aquestes petites Tillandsies, hi ha que fixar-se be per a descobrir els seus aspectes més intims, per que es perd fàcilment a una col.lecció, el clima mediterrani li es favorable i amb una mica de paciència forma petites matetes molt estètiques.

 La seva floració es groga, produeix llavor en abundància, de fàcil germinació, malgrat que jo no he pogut mantindre l'exit gaire temps encara. es una de les Tillandsies preferides per mi, encara que no se ben be per quins mèrits, potser la seva qualitat de miniatura la fa especialment valuosa.

Pequeña especie argentina, que no destaca especialmente y que tampoco se encuentra con facilidad, como todas las pequeñas Tillandsias, hay que fijarse bien para descubrir sus detalles mas intimos, porque se pierde facilmente en una colección, el clima mediterraneo le es muy favorable i con un poco de paciencia forma pequeñas y esteticas matas. 

Su floración es amarilla, produce abundantes semillas de facil germinación, a pesar de que yo no he podido mantener este exito germinador por mucho tiempo todavia. Es una de mis preferidas, no se bien porque, quizas por su cualidad de miniatura, que la convierte en mas valiosa.