Aquest any de plujes, puc dir que ha segut excel.lent al meu jardí "atmosfèric", un llarg hivern de fred moderat però sense glaçades i com que la neu de març, va ser un espectacle singular i l'unica incidència va ser la providencial caiguda de la coberta d'ombra, que després de tot, dedueixo que no ha fet tot el be que jo pensava, per que la major insolació, no ha fet que baixés l'index d'humitat ambiental com jo pensava i en canvi ha millorat sensiblement l'aspecte i duresa de les plantes i la coloració de les flors, tot hi ha que dir-ho que he començat a abonar-les amb un programa sistemàtic i també s'ha notat bastant aquest fet.
Este año de lluvias, puedo decir que ha sido excelente para mi jardin "atmosférico", un largo invierno, de frio moderado pero sin helar y como la nieve de marzo, solo ha dejado una anecdota singular y la única incidencia ha sido para bien, ya que la caida de la cubierta de sombra por las inclemencias, ha mejorado el aspecto de las plantas y la coloración de sus flores, sin haber bajado la humedad ambiental, que es lo que yo pensaba, tambien al mismo tiempo, he comenzado a abonar sistematicamente y la verdad es que se ha dejado notar bastante.
La Tillandsia tenuifolia, al principi no m'anava gaire be, els requeriments d'humitat la feien poc adequada, ara ja no penso això, les plantes acabades de treure d'un hivernacle tropical, sempre pateixen una adaptació molt molt traumàtica, aquest any, va florir el mes d'Abril, com podeu veure a un altre post anterior, i ara ha tornat a fer-´ho amb molta més força pel millor clima, viu al sol com les altres i es trova en ple creixement.
La Tillandsia tenuifolia, al principio no me iba muy bien, los requerimientos de humedad, no la hacian adecuada, ahora pienso que cuando una planta acabada de comprar la sacamos de un invernadero para cultivarla al exterior, sufre una adaptación muy traumática, este año, floreció el mes de abril (post anterior) y ahora mismo vuelve a hacerlo con mucha mas fuerza, por el mejor clima , vive al sol como todas las demas y está en pleno crecimiento.
La Tillandsia cacticola, ja una planta de bon tamany i per tant amb una inflorescència de grans dimensions, encara li queda una mica, però aquest tránsit del verd al lila, és impressionant en matissos.
La Tillandsia cacticola, una planta ya de buen tamaño, con una gran inflorescencia, todavia le queda un poco, pero este transito inicial de verde a lila, es impresionante en cuanto a matices de color.
La gran bràctea central de la Tillandsia magnusiana, aquesta planta, crec que és important que no es trove amagada, es a dir, millor exposada a l'aire pels quatre cantons, el seu suport és un anell de fil ferro, per que no volia fer malbé les seves delicades fulles manipulant-la gaire, és una planta que des d'ara aprecio molt per la seva estètica i la seva facilitat de cultiu.
La gran bractea central de la Tillandsia magnusiana, esta planta pìenso que es importante que esté muy expuesta al aire, está montada sobre un anillo de alambre, porque no queria estropear sus delicadas hojas con la manipulación, es una planta que ahora aprecio mucho por motivos evidentemente estéticos y por su facilidad de cultivo.
Altra de les Tillandsies importants, coneguda per la seva resistència a durissimes condicions. Estic d'acord, quasi totalment, però sempre després d'una adaptació i no exactament a curt termini, al final malgrtat el seu lent creixement, la podem veure moure's una mica.
Otra de las Tillandsias importantes, conocida por su resistencia a durisimas condiciones. Estoy de acuerdo casi al completo, pero despues de una medianamente lenta adaptación, tras la cual, la podemos ver minimamente moverse a pesar de su lento crecimiento.
De laq gran quantitat d'híbrids que creixen al noroest d'Argentina, sota els noms de T.castellanii, T.retorta, T. Capillaris, T. cordobensis i podria dir alguns noms més de plantes quejo de cap manera sabria distingir ni classificar, ens arriven aquestes dues plantentes d'un aspecte semblant, florint al mateix temps, amb flors paregudes, ambdues de la familia que els col.leccionistes anomenem sp, que es una manera de dir, no se que es aquesta planta i al cap i a la fi, l'afany classificatori és més una característica humana que una diferenciacio sistemática de la naturalesa. lliçó d'humilitat i a per un altre pal.
De la multitud de híbridos que crecen al noroeste de Argentina, agrupados bajo las formas T.castellanii, T.capillaris, T.retorta, T. cordobensis y se me ocurririan algunos nombre mas de plantas que no podria diferenciar ni distinguir, ni tampoco incluir dentro de una especie en todos sus caracteres, nos llegan estas dos floraciones, al mismo tiempo, de similar aspecto, diferentes tamaños pero ambas de la familia que los coleccionistas llamamos sp que viene a significar que no tengo ni idea de lo que es esta planta y que al fin y al cabo el instinto clasificatorio es mas una característica humana que una diversificación sistematica de la naturaleza, leccion de humildad y a por otro palo.
La Tillandsia tricolor, floreix com el seu nom diu i la veritat és que fins que no ho fa, no es una planta que crida l'atenció en cap aspecte
La Tillandsia tricolor, florece tal como se llama y la verdad es que hasta que lo hace no es una planta muy llamativa casi en ningun aspecto.
i per acabar, aquesta polinització artificial, amb exit, una Tillandsia aeranthos amb una bergerii, típica polinització, bona per a fer proves de germoinació, per què aquestes plantes, treuen ràpidament les vaines de llavors, despres de la flor, en canvi altres triguen tot un any, també he provat T.tenuifolia amb t.albertiana, si surt, serà una cosa especial.
Y para terminar, esta polinización artificial con éxito, la típica T.aeranthos X bergerii, con la cual haré pruebas de germinación, porque estas plantas rapidamente fructifican tras la flor, en cambio otras plantas estan todo un año para hacerlo, tambien he probado T.tenuifolia con t. albertiana, si sale bien será especial.
